Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, en l?origen de la qual està el genocidi, l?assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones en Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica.
La construcció social i ideològica de les bruixes va donar cobertura a la seva persecució massiva, i va generar la inferiorització de les dones, justificant la violència envers elles i la seva discriminació. La misogínia política, econòmica, cultural i simbòlica de qualsevol activitat desenvolupada per les dones va ser premiada amb la seva invisibilització a l?espai públic i la relegació a l?espai domèstic.
A partir d?una profunda investigació històrica, Federici mostra els orígens del món què vivim on la caça de bruixes no ha acabat i en el que podem veure reflectidesles violències capitalistes, patriarcals i racistes. Aquesta relació entre model d?explotació, enfortiment del patriarcat i colonialisme va tenir efectes històrics profunds que encara avui no han estat superats.
Una de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa és que el capitalisme està empeltat de racisme i sexisme, que aquest s?ha de justificar i ho fa mistificant les contradiccions encastades en les seves relacions socials,denigrant i naturalitzant la ?condició? d?aquelles persones a qui explota: dones, súbdits colonials, descendents d?esclaus africans, immigrants desplaçats
per la globalització.
Federici no només troba una relació simbiòtica entre treball assalariat il?esclavatge, també assenyala la dialèctica que existeix entre acumulació i destrucció, tensió per la qual les dones han pagat un triple preu: amb els seus cossos, el seu treball, les seves vides.
CALIBAN I LA BRUIXA
AUTOR/A
FEDERICI, SILVIA
Silvia Federici se ha convertido en una de las teóricas más reconocidas del feminismo anticapitalista. Con una larga trayectoria de activismo y reflexión, la vida de Federici recorre los agitados años de la revuelta en Italia, las campañas por el salario doméstico en Nueva York, la lucha contra los planes de ajuste estructural en África, la crítica al proceso de globalización capitalista y sus efectos en todo el planeta, el movimiento por la recuperación de los comunes y, más recientemente, el ciclo de luchas que se abrió en 2011 y que ha continuado en la última ola feminista. Traficantes de Sueños ha publicado ya buena parte de su obra en castellano: Calibán y la bruja (2010), Revolución en punto cero (2013), El patriarcado del salario (2018), Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes (2020) y Salario para el trabajo doméstico, el archivo de la campaña internacional (2019).