UNA INMENSA PRISIÓN

LOS CAMPOS DE CONCENTRACIÓN Y PRISIONES DURANTE LA GUERRA CIVIL Y EL FRANQUISMO
Imagen de cubierta: UNA INMENSA PRISIÓN
Precio: 22,00€
Agotado
Editorial: 
Coleccion del libro: 
Idioma: 
Castellano
Número de páginas: 
320
Dimensiones: 210 mm × 150 mm × 0 mm
Fecha de publicación: 
Materia: 
ISBN: 
978-84-8432-438-6

La guerra civil española no concluyó en 1939. No se trataba de un mero golpe militar que pudiese darse por satisfecho con la toma del poder. Los propósitos de los sublevados eran «depurar el pueblo español» eliminando a quienes habían hecho posibles los avances democratizadores de la Segunda república, reeducar a los recuperables y establecer unos controles que impidiese que en lo sucesivo pudiera volver a producirse algo semejante. Ello implicaba convertir la guerra civil en algo permanente y hacer de España, como escribió Marcos Ana, «una inmensa prisión». Hay ya una literatura importante sobre la represión, pero lo que en este volumen se intenta por primera vez, como resultado de la confluencia de una serie de líneas de trabajo en pleno desarrollo, es una visión de conjunto de lo que representaron los campos de concentración y las cárceles como pieza fundamental del sistema político del franquismo.

AUTOR/A

SALA FALGUERAS, MARGARIDA

Margarita Salas Falgueras, Marquesa de Canero, bioquímica española, nació el 30 de noviembre de 1938 en Canero (concejo de Valdés), Asturias.<BR><BR>Licenciada en Ciencias Químicas por la Universidad Complutense de Madrid, ha publicado más de 200 trabajos científicos. Fue discípula de Severo Ochoa, con el que trabajó en los Estados Unidos después de hacerlo con Alberto Sols en Madrid. Casada con el también científico Eladio Viñuela, ambos se encargaron de impulsar la investigación española en el campo de la bioquímica y de la biología molecular.<BR><BR>Pertenece a varias de las más prestigiosas sociedades e institutos científicos nacionales e internacionales, colaborando y siendo miembro del consejo editorial de importantes publicaciones científicas. Ha obtenido diferentes galardones, siendo nombrada "Investigadora europea 1999" por la Unesco y recibió el premio Jaime I de investigación en 1994. Fue nombrada directora del Instituto de España (1995-2003), organismo que agrupa a la totalidad de las Reales Academias Españolas.<BR><BR>En la actualidad (2012) es Profesora Ad Honorem en el Centro de Biología Molecular "Severo Ochoa" centro de investigación mixto del CSIC y de la Universidad Autónoma de Madrid, donde sigue trabajando con el virus bacteriófago Phi29, el cual infecta una bacteria no patógena, Bacillus subtilis, de gran utilidad en la investigación en biotecnología. Además preside la "Fundación Severo Ochoa" y dirige anualmente el curso de la Escuela de Biología Molecular ?Eladio Viñuela?, dentro de los cursos de verano de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo en Santander.<BR><BR>Es miembro de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de la Real Academia Española de la Lengua, de la Academia Europea de Ciencias y Artes, de la American Academy of Microbiology, de la American Academy of Arts and Sciences, entre otras.<BR><BR>Además, ha sido nombrada Doctora Honoris Causa por las universidades Rey Juan Carlos, de Oviedo, de Extremadura, de Murcia, Politécnica de Madrid, de Jaén, de Cádiz, de Málaga, de la UNED y de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. En mayo del 2007 fue nombrada miembro de la Academia Nacional de Ciencias de Estados Unidos, convirtiéndose así en la primera mujer española que entra a formar parte de la institución.<BR><BR>Wikipedia

MOLINERO, CARME

Carme Molinero es profesora de historia contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona y miembros del Centro de Estudios sobre las Épocas Franquista y Democrática (CEFID/UAB). Han publicado en colaboración, entre otros, los libros; ?Patria, Justicia y Pan?. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (1985) ; Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992 y 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998); e Historia política de España, 1939-2000 -con José Mª. Marín- (2001).<BR><BR>Editorial Crítica

Imagen de cubierta: LA ANATOMÍA DEL FRANQUISMO
29,00€
No Disponible
Imagen de cubierta: LA TRANSICIÓN
22,90€
Agotado
Imagen de cubierta: TRANSICIONES
18,00€
Disponible

SOBREQUÉS, JAUME

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.<BR><BR>El 1965 es llicencià en història a la Universitat de Barcelona, i des del 1966 hi va ser professor d'història medieval. Més tard guanyà la plaça de catedràtic d'història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1969 fou nomenat conservador de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona, i un cop arribada la democràcia, director i coordinador del pla de museus de l'Ajuntament de Barcelona (1981-1987).<BR><BR>Preocupat per la divulgació de la història de Catalunya, amb aquesta finalitat va fundar les editorials Base (1973) i Undarius (1976), per tal d'editar facsímils d'obres històriques catalanes.<BR><BR>A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la província de Girona per l'Entesa dels Catalans, coalició amb la qual va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1979. Això li va permetre ser membre de la Comissió dels Vint que redactà l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1982 ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el qual fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i de 1992.<BR><BR>Del 1993 al 2000 fou membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. També és membre de la junta directiva de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana. El 2000 va substituir Josep Maria Solé i Sabaté com a director del Museu d'Història de Catalunya, càrrec que va ocupar fins el 2008, quan fou substituït per Agustí Alcoberro i Pericay. Entre gener i novembre de 2009 fou rector de la Universitat Catalana d'Estiu.<BR><BR>El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment és vicepresident de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i president del l'Equip Rector de la Universitat Catalana d'Estiu.<BR><BR>Després d'haver donat suport a les consultes sobiranistes, a principis de setembre de 2010 es donà de baixa del PSC, justificant aquest decisió per l'estancament de la via autonomista i la necessitat d'iniciar un procés cap a la independència.[1]<BR><BR>El dia 19 de setembre de 2010, dóna suport a Artur Mas com a candidat a les eleccions del mes de novembre.<BR><BR>Wikipedia