Borja de Riquer i Permanyer es catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre sus publicaciones destacan Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (1990), L?últim Cambó (1936-1947), La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer franquisme (1996), Escolta Espanya: la cuestión catalana en la época liberal (2001) o Francesc Cambó entre la Monarquia i la República (2007). Es co-autor del volumen VII, El franquisme i la transició democràtica (1989), y de los volúmenes IX y X, La Catalunya autonòmica (2003), de la Història de Catalunya dirigida por Pierre Vilar. Ha sido director de Història, política, societat i cultura dels Països catalans (13 vols.) y codirector de Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006). Desde 1987 es director del Servei de Documentació Bibliogràfica d?Història de Catalunya, y también codirige el proyecto ?Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles (1810-2000)?. Entre sus distinciones figuran la Medalla de Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona o la de ?Investigador Reconegut? de la Generalitat de Catalunya. Es miembro de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
