Ningú li havia dit que seria ell qui pagaria la hipoteca és un recull de diferents històries basades en la pura i a vegades crua realitat, on la maternitat, lluny de ser aquell preciós somni, on totes les criatures arriben al món amb les galtes rosades i un somriure brillant, es converteix en una eina de control i pressió contra les dones, portant com a conseqüència el patiment dels més petits.
Percepció, plantejament i execució són qüestions poc desenvolupades en un món en que la vida humana és poc respectada. Des dels discursos anti-avortistes i la manca d'educació sexual, passant per l'abandonament a la seva sort de qualsevol criatura del món, fins a la idea que una dona no és completa si no és mare.
L'autora pretén així, posar de manifest algunes de les aberracions que s'acaben cometent en nom d'aquest gran imaginari que és ser mare i el que això significa per a la nostra societat. Alhora, aquest llibre vol ser una veu conscienciadora, posant l'accent en la gran responsabilitat social que hi ha o hi hauria d'haver sobre els nostres petits, allunyant la maternitat de la individualitat i marginalitat.
En cap cas, es preten culpabilitzar a les dones, sino anar més enllà i fomentar una xarxa responsabilitzada i preparada per a criar al futur de la societat.
