Usted está aquí

Imagen de cubierta: EL MIL I PUIG ANTICH

EL MIL I PUIG ANTICH

TÉLLEZ SOLÁ, ANTONIO

ISBN: 
978-84-96044-77-7
Editorial: 
Coleccion del libro: 
Idioma: 
Catalán
Número de páginas: 
164
Dimensiones:
150x210
Fecha edición:01/10/2006
Materia: 
descripcion alternativa Versión para impresión
Libro de la Distribuidora Traficantes de Sueños

× Este libro se puede adquirir pero el plazo de entrega será un poco más largo de lo habitual. Disculpen las molestias.

Preventa. Este libro se puede adquirir pero no se enviará hasta que el libro se edite y llegue a nuestros almacenes.

12,00€
El Moviment Ibéric d'Alliberament (MIL) és un grup atípic que sorgeix a principis deis anys setanta, format per militants procedents de l'esquerra autónoma, de formació marxista heterodoxa, que s'identifica amb el consellisme, amb la tradició anarquista i el maquis llibertari, i que rep influencies del Maig francés i del situacionisme.

Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estrategia política son el recolzament de les lluites obreres i l'edició de textos propis o traduits amb qué donar suport teóric a aqüestes lluites, i criticar el burocratisme, l'autoritarisme i l'avantguardisme deis sindicáis i partits d'esquerra. Per poder portar a terme aquests dos objectius, recorrerán a l'acció directa, mitjancant atracaments -«expropiacions»- a entitats bancáries per donar suport a les caixes de resistencia deis vaguistes i per financar la publicació de la revista CÍA i altres i deis llibres d'Ediciones-Mayo 37.

El seu discurs clarament anticapitalista i no merament antifranquista, així com les critiques ferotges a les «forces democrátiques» que preparaven el Pacte de la Transició, per garantir la continuado del statu quo anterior, van provocar-ne l'áíllament polític. La conseqüéncia mes trágica d'aixó va ser la condemna a mort de Salvador Puig Antich, membre del MIL executat el 2 de marc de 1974, acusat de la mort d'un policia en un judici pie d'irregularitats, davant el silenci i la indiferencia de l'«oposició democrática».

Recomendaciones