La noia del pantà ens acosta des d?un present difús a la nostra història recent. A la història d?un nosaltres sense nom ni rostre que és la història de molts. De molts llocs, de moltes persones i del molts temps diferents.
Un llibre directe, concís, visceral, com la vida que ens ha tocat viure. On no hi sobren paraules, per molt que incomodin. I on l?amor, la violència i el dolor que han patit diverses generacions ens dibuixen, de nou, un relat que ens enganxarà des de la primera pàgina i no ens deixarà fins haver-nos remogut consciència i estómac a parts iguals.
D?aquesta manera, la història començada amb La Torre de la Serra al Tamarit de Llitera de fa setanta anys finalitza gairebé avui a Valldoreix, després de passar per la sagnant dictadura argentina dels anys setanta. És doncs, aquest, un recorregut apassionant per algunes de les resistències del segle xx, que ens evoca inevitablement a tornar al present, de fet, sense haver-lo abandonat mai del tot.
