A Catalunya, el cooperativisme obrer significà l?aposta per organitzar materialment les condicions d?existència dels i les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjans del segle XIX, les cooperatives obreres poblaren tota la geografia proletària del país, responent a l?explotació del capitalisme industrial amb la creació d?unes relacions socioeconòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Sempre vinculades als convulsos esdeveniments històrics del nostre país, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre, organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores, i implementaren polítiques socials autogestionades seguint els principis de la democràcia econòmica.
